Si avui es dimecres, això es Tòkio

Diumenge 27 d'abril hem vaig despertar a Nagoya, cosa gens extranya si ens parem a pensar que el dia abans m'havia anat a dormir a Nagoya, no? però es que he fet un periple d'una nit per diferents ciutats i pobles i hi ha vegades que tinc que pensar on he dormir i quan i on sóc ara. Vinga, al gra, que m'hen vaig d'estudi...De Nagoya vaig agafar un tren que hem va portar a Takayama, ben a prop dels alps japonesos, on podem gaudir d'uns exemples del que era la vida rural al Japó, no fa tant de temps, amb les seves cases amb sostre de palla força inclinats per no acumular la neu al hivern.

Dilluns 28 d'abril toca de nou canvi: tren de Takayama a Nagoya i un shinkansen de Nagoya a Tòkio. Al tren-bala es dificil fer fotos (quan veus una cosa interesant i treus la càmara, el que volies fotografiar ha quedat kilòmetres enrera) però per sort el ritme del tren de Takayama hem permet fer alguna foto del paisatge més que idílic de les muntanyes japoneses.

De Tòkio ja posaré fotos els últims dies al Japó, que els dedicaré integrament a la capital nipona, però no puc per més que penjar una foto de l'hotel-càpsula que vaig fer servir la nit que vaig passar a Tòkio. Aquesta es la prespectiva des de l'interior de l'habitacle...

L'hotel-càpsula es troba al barri de Akihabara, i sortir a donar una volta entre l'ensordidor soroll de les megafònies de les tendes d'informàtica i els crits dels home-anunci que venen qualsevol tipus de cosa (des d'un menú econòmic fins un parell de sabates a bon preu) fan bó l'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que diu que aquest es el pais amb el nivell de soroll més alt del món.

Però encara no es l'hora de Tòkio. Dimarts 29 d'abril marxo cap a Kawaguchi-ko, un dels cinc grans llacs que envolten el mont Fuji, i que serveix de lloc d'esbarjo a molts japonesos, ja sigui per passejar, pescar o practicar alguna mena d'activitat aquàtica...

I avui destacaré el dinar que vaig fer a una mena de masia japonesa (perdoneu la comparació, però es prou encertada, us ho aseguro) on seus al voltant d'un foc a terra i vas cuinant tu mateix la verdura, la carn i el peix que et van portant. I per si no tens prou amb aquesta mena de barbacoa, encara et porten tota una olla amb verdures i fideus udon perque acabis d'atipar-te...

I avui, dimecres 30 d'abril, encara que escric aquest post des de Tòkio, m'he aixecat a Kawaguchi-ko, i amb objectiu principal d'aconseguir veure el mont Fuji que segons quin dia es dificil de veure per les condicions climàtiques. No ha calgut gaire esforç: des de la finestra del Kawaguchiko Station Inn on he dormit ja es podia veure al fons de l'horitzó, encara que mig esmorteït. He pujat a un mirador que hi ha prop del llac per poder tindre una millor prespectiva i encara que el dia estava emboirat, es veia força bé. Et quedes una mica bocabadat mirant aquest volcà amb tot de neu al cim...

I com diu el títol del post, si avui es dimecres, això es Tòkio. Demà, ves a saber on pararé. Perdoneu el ritme una mica telegràfic del post, però prefereixo veure i viure, gaudint al màxim el Japó, i ja us ho explicaré tot amb més calma quan arribi a casa.

Sayonara!!!

Fotos: Manel