Ei!!! Konichiwa!!! Ara feia molt de temps que no actualitzava però es que no sempre tinc internet disponible :-(
Repasem aquests últims dies: el dilluns 21 d'abril el vaig dedicar a fer un intensiu de Kioto. No dic tot el que vaig veure perque us espantarieu; només dir-vos que a les 07.30h ja estava passejant sota els centenars/milers de toris (aquestes portes/arcs, normalment de color taronja que indiquen les entrades als temples) de Fushimi-Inari Taisha. I es que si matines, el dia dona per molt!!
Repasem aquests últims dies: el dilluns 21 d'abril el vaig dedicar a fer un intensiu de Kioto. No dic tot el que vaig veure perque us espantarieu; només dir-vos que a les 07.30h ja estava passejant sota els centenars/milers de toris (aquestes portes/arcs, normalment de color taronja que indiquen les entrades als temples) de Fushimi-Inari Taisha. I es que si matines, el dia dona per molt!!
Dimarts 22 d'abril vaig empaquetar tot i cap a Koyasan. Per no anar carregat amb la maleta fins a Koyasan (on només passava una nit) la vaig deixar en una consigna a l'estació de trens d'Osaka, on havia de fer canvi de trens per anar de Kioto a Koyasan i on m'establiria després de la nit Koyasan. Així només havia de carregar amb la bossa de mà i l'imprescindible per passar una nit a la muntanya sagrada de Koya. Tenia reservat una habitació al temple de Sainan-in; va resultar millor del que esperava. Es respirava molta pau i va ser un dia d'absolut relaxament. El sopar vegetarià que prenen els monjos i que et serveixen a l'habitació estava més que bó; l'únic problema es que encara no domino del tot l'art dels palets...
L'endemà, dimecres 23 d'abril, havia de tornar a matinar si volia assistir a la cerimonia que feien els monjos al temple a les 06.30h; del tot recomenable, malgrat l'hora en que es fa. Es una de les millors maneres d'encetar el dia. I quin dia!! Recorregut per Koyasan i cap a Osaka. Passar de la tranquilitat de passejar, practicament en solitari, a primera hora del matí pel cementiri/temple d'Okuno-in encastat al mig del bosc, a la moguda nit sota la fina pluja d'una Osaka de més de 2,5 millions d'habitants, del més pur estil "Blade runner", i amb els carrers plens de gent, es un dels contrasts més forts que pots tindre en un mateix dia.
I ara surto a sopar alguna cosa i una mica més tard continuu amb els dies que falten fins avui.
Sayonara!!
Sayonara!!
Fotos: Manel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada