Si avui es dimecres, això es Tòkio

Diumenge 27 d'abril hem vaig despertar a Nagoya, cosa gens extranya si ens parem a pensar que el dia abans m'havia anat a dormir a Nagoya, no? però es que he fet un periple d'una nit per diferents ciutats i pobles i hi ha vegades que tinc que pensar on he dormir i quan i on sóc ara. Vinga, al gra, que m'hen vaig d'estudi...De Nagoya vaig agafar un tren que hem va portar a Takayama, ben a prop dels alps japonesos, on podem gaudir d'uns exemples del que era la vida rural al Japó, no fa tant de temps, amb les seves cases amb sostre de palla força inclinats per no acumular la neu al hivern.

Dilluns 28 d'abril toca de nou canvi: tren de Takayama a Nagoya i un shinkansen de Nagoya a Tòkio. Al tren-bala es dificil fer fotos (quan veus una cosa interesant i treus la càmara, el que volies fotografiar ha quedat kilòmetres enrera) però per sort el ritme del tren de Takayama hem permet fer alguna foto del paisatge més que idílic de les muntanyes japoneses.

De Tòkio ja posaré fotos els últims dies al Japó, que els dedicaré integrament a la capital nipona, però no puc per més que penjar una foto de l'hotel-càpsula que vaig fer servir la nit que vaig passar a Tòkio. Aquesta es la prespectiva des de l'interior de l'habitacle...

L'hotel-càpsula es troba al barri de Akihabara, i sortir a donar una volta entre l'ensordidor soroll de les megafònies de les tendes d'informàtica i els crits dels home-anunci que venen qualsevol tipus de cosa (des d'un menú econòmic fins un parell de sabates a bon preu) fan bó l'estudi de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que diu que aquest es el pais amb el nivell de soroll més alt del món.

Però encara no es l'hora de Tòkio. Dimarts 29 d'abril marxo cap a Kawaguchi-ko, un dels cinc grans llacs que envolten el mont Fuji, i que serveix de lloc d'esbarjo a molts japonesos, ja sigui per passejar, pescar o practicar alguna mena d'activitat aquàtica...

I avui destacaré el dinar que vaig fer a una mena de masia japonesa (perdoneu la comparació, però es prou encertada, us ho aseguro) on seus al voltant d'un foc a terra i vas cuinant tu mateix la verdura, la carn i el peix que et van portant. I per si no tens prou amb aquesta mena de barbacoa, encara et porten tota una olla amb verdures i fideus udon perque acabis d'atipar-te...

I avui, dimecres 30 d'abril, encara que escric aquest post des de Tòkio, m'he aixecat a Kawaguchi-ko, i amb objectiu principal d'aconseguir veure el mont Fuji que segons quin dia es dificil de veure per les condicions climàtiques. No ha calgut gaire esforç: des de la finestra del Kawaguchiko Station Inn on he dormit ja es podia veure al fons de l'horitzó, encara que mig esmorteït. He pujat a un mirador que hi ha prop del llac per poder tindre una millor prespectiva i encara que el dia estava emboirat, es veia força bé. Et quedes una mica bocabadat mirant aquest volcà amb tot de neu al cim...

I com diu el títol del post, si avui es dimecres, això es Tòkio. Demà, ves a saber on pararé. Perdoneu el ritme una mica telegràfic del post, però prefereixo veure i viure, gaudint al màxim el Japó, i ja us ho explicaré tot amb més calma quan arribi a casa.

Sayonara!!!

Fotos: Manel

Amb olor a mar

Doncs sí, aquesta es la cara que s'et queda un dijous 24 d'abril a les 08.00h del matí quan vols entrar al metro d'Osaka i et trobes això:

I als passadissos no es que la cosa estigui gaire millor...

Fora de la vida dels passadissos soterranis d'Osaka, el més significatiu per visitar-hi es el castell, que quan fa bon temps (no va ser el meu cas) ofereix unes vistes de bona part de la ciutat.

Per sort, el divendres 25 d'abril va fer bon temps i per unes hores vaig gaudir d'Osaka amb un sol radiant. I millor que fes bon dia, perque tocava visitar la ciutat d'Hiroshima per arribar-se més tard fins a l'illa de Miyajima on passaria la nit. La veritat es que la cúpula de la bomba atòmica d'Hiroshima que recorda aquell malaurat 6 d'agost impressiona pel que significa de tràgedia humana.

Després de dinar a Hiroshima, agafo el ferry que hem porta a Miyajima (quina olor a mar tan familiar!!), on una vegada més tinc una agradable sorpresa amb el ryokan (allotjament típic japonès) que havia reservat: ben situat, amb habitacions amples i uns propietaris d'allò més amables. I que dir del sopar: peix cru, sopa amb cloïses, una olla on fer-te tu mateix una mena de croquetes de peix i carn acompanyades de bolets, i un plat de carn amb una salsa una mica dolça. Tot molt japonès, amb el seu nom, també molt japonès, que no recordo de cap de les maneres. I per què la visita a Miyajima? Pel seu famós tori flotant anomenat O-Tori

Avui mateix, millor dit, ahir dissabte 26 d'abril, tocava pujar al mont Misen, també a l'illa de Miyajima. Com que un no està per segons quines caminates, millor pujar una mica més comodament, que ja farem la baixada com déu mana...

I la veritat es que la caminata val la pena per vistes com aquestes:

I després de la caminata, recollir la bossa del ryokan i cap a Nagoya, que es des d'on escric aquestes línies, i on dormiré avui camí de Takayama. Però això ja serà un altre post.

Sayonara!

Fotos: Manel

La maleta a Osaka i jo a Koyasan

Ei!!! Konichiwa!!! Ara feia molt de temps que no actualitzava però es que no sempre tinc internet disponible :-(

Repasem aquests últims dies: el dilluns 21 d'abril el vaig dedicar a fer un intensiu de Kioto. No dic tot el que vaig veure perque us espantarieu; només dir-vos que a les 07.30h ja estava passejant sota els centenars/milers de toris (aquestes portes/arcs, normalment de color taronja que indiquen les entrades als temples) de Fushimi-Inari Taisha. I es que si matines, el dia dona per molt!!

Dimarts 22 d'abril vaig empaquetar tot i cap a Koyasan. Per no anar carregat amb la maleta fins a Koyasan (on només passava una nit) la vaig deixar en una consigna a l'estació de trens d'Osaka, on havia de fer canvi de trens per anar de Kioto a Koyasan i on m'establiria després de la nit Koyasan. Així només havia de carregar amb la bossa de mà i l'imprescindible per passar una nit a la muntanya sagrada de Koya. Tenia reservat una habitació al temple de Sainan-in; va resultar millor del que esperava. Es respirava molta pau i va ser un dia d'absolut relaxament. El sopar vegetarià que prenen els monjos i que et serveixen a l'habitació estava més que bó; l'únic problema es que encara no domino del tot l'art dels palets...

L'endemà, dimecres 23 d'abril, havia de tornar a matinar si volia assistir a la cerimonia que feien els monjos al temple a les 06.30h; del tot recomenable, malgrat l'hora en que es fa. Es una de les millors maneres d'encetar el dia. I quin dia!! Recorregut per Koyasan i cap a Osaka. Passar de la tranquilitat de passejar, practicament en solitari, a primera hora del matí pel cementiri/temple d'Okuno-in encastat al mig del bosc, a la moguda nit sota la fina pluja d'una Osaka de més de 2,5 millions d'habitants, del més pur estil "Blade runner", i amb els carrers plens de gent, es un dels contrasts més forts que pots tindre en un mateix dia.

I ara surto a sopar alguna cosa i una mica més tard continuu amb els dies que falten fins avui.

Sayonara!!

Fotos: Manel

Primers dies al Japó.

Doncs sí, ja sóc al Japó!! Vaig arribar el passat divendres 18 d'abril després de més de dotze hores d'avions. Sense temps de recuperar-me vaig anar com una bala de Tòkio a Kioto, mai millor dit. Amb el poc que havia dormit a l'avió, anava donant cops de cap al tren i per Kioto gairebé dormia caminant. Però he vingut a coneixer el Japó, així que, després de deixar les maletes al SuperHotel, vaig sortir a sopar alguna cosa i veure com eren el carrer de Kioto de nit.

Dissabte 19 d'abril vaig quedar amb la Kikuyo i el David. La Kikuyo es una noia japonesa que viu a Nagoya, que li encanta Espanya on viatja sobint (on la va coneixer el Dani, gràcies al qual la vaig coneixer jo) i que va estudiar espanyol, amb el que es vam entendre perfectament. El David es un noi madrileny que fa tres mesos que viu a Kioto i que parla japonés, jo diria que molt bé per molt que ell digui que no. Com tots dos coneixen la ciutat va ser un dia molt ben aprofitat i molt agradable per la seva companyia, visitant molts llocs, com ara el mercat de Nishiki.

I avui he passat el dia a Nara i Uji. Ha estat bé sortir de la ciutat en diumenge: he trobat molt kiotes que anaven al camp a passar el dia. I es que ha fet un perfecte dia de primavera, amb molt de sol i calor. Nara te un conjunt de temples al ben mig de la natura, com ara el temple de Todai-ji amb el seu buda de bronze de 16 metres d'alçada i més de 400 tones de pes.

Uji per la seva banda és una petita vila, amb molts pocs turistes, però molt famosa entre els japonesos pel seu pont de pedra i pel temple de Byodo-in, que fins i tot surt a les monedes de 10 yens.

I fins aquí el que puc explicar per ara. Un altre dia que tingui una estona continuu.

Sayonara!

Fotos: Manel, menys l'última
que me l'ha fet un senyor japonés
molt amable, com tots aquí.

Últimes compres. Manca 1 dia.

Falta només un dia per marxar, i encara tinc un munt de coses per fer. Aquest dies des de que vaig baixar d'Andorra he anat de bòlit. Avui mateix encara estava comprant la webcam per poder contactar de la manera més fàcil i econòmica amb els de casa, sempre que tingui internet als llocs on dormi es clar. De moment l'he provat i funciona, encara que hem sembla que la imatge es pot millorar. Ja ho anirem descobrint.

Sayonara!

Foto: Manel,
amb la webcam
acabada de comprar.