Diumenge, 4 de maig: un diumenge a Tòkio no es un dia qualsevol. Vaig començar el dia perden-me (literalment) per Shinagawa. L’estació JR es de les més modernes de la ciutat, així com els seus voltants, però a poca distancia pots trobar cases flotants al riu en un barri força tradicional i antic. Això es el que té Tòkio, i el Japó en general, que estan plens de contrasts. D’alli vaig anar a Harajuku, per gaudir d’un passeig per Yoyogi Park i ser "testimoni" d’un parell de bodes al temple de Meiji jingu.
Passar d’aquest relaxament a l’ebullició de Shibuya son pocs minuts de distància a peu. Unes hores dintre de qualsevol dels grans magatzems d’aquest districte serveis per encendre la dèria consumista. I estar una estona veiem creuar la gent pels famosos pas de vianants en diagonal es un espectacle d’un minut de durada que no pots deixar de mirar una i altra vegada.
Despres de dinar a Shibuya, vaig fer el recorregut a l’inversa per acabar la tarda veient músics al carrer i les noies disfressades a Jingu-bashi.
Dilluns, 5 de maig: el dia de la visita a l’Emperador. Pel que sembla estava molt enfeinat l’home i no hem va poder rebre, i hem vaig tindre que conformar a fer-me la típica foto a l’exterior del palau, com fa tothom…
A Marunouchi, districte on es troba el palau imperial i l’estació central de Tòkio, també es pot visitar el complexe del Forum Internacional de Tòkio, un inmens edifici de vidre amb un atri inmens. També es pot pujar als miradors de les torres del govern metropolità de Tòkio, o gaudir de les vistes de la ciutat des de la planta 52 del Park Hyatt Tokio, on es troba el New York Bar. No vaig poder evitar pujar i pendre una copa, pensant en la Scarlett es clar…
Després d’esperar-la una estona sense èxit, hem vaig anar de cap a la nit de Shinjuku, i del proper barri vermell de Kabukicho…
Dimarts, 6 de maig: últim dia a Tòkio i a la tercera va la vençuda: a la fi vaig poder veure el mercat de peix de Tsukiji en plena efervescència. Es clar que per això m’he aixecat a les 4.45 del matí!! Menys mal que l’espectacle d’aquest mercat mereix l’esforç de matinar…
De Tsukiji a Ginza, de les tonyines i el terra ple d’aigua i restes de peix al glamour de chanel, bulgari o l’espectacular edifici de la casa de diamants De beers…
I per acabar els meus dies a Tòkio, res millor que passar la nit a Shibuya i Shinjuku…
Demà agafo l’avió cap a Barcelona. Han estat tres setmanes plenes de viatges, descobriments i bones sensacions. Quan ja estigui a casa i organitzat, aprofitaré per ampliar el contingut d’aquest blog amb més detalls del viatge. Fins aleshores….
Sayonara!!
Fotos: Manel
Fins aviat!!
PS: Desconec la raó però aquest post que vaig escriure i publicar el meu últim dia a Tòkio, sembla ser que mai va arribar a publicar-se correctament. Ara que, ja a casa, tinc un moment per passar per aquí, trobo que ha desaparegut...Bé, aquí està de nou, i espero que de forma definitiva.
Afegir que quasi tinc enllestida la sel·lecció de fotos (publicar les més de 2.000 que vaig fer ho trobo excesiu) que ben aviat podreu veure.
Afegir que quasi tinc enllestida la sel·lecció de fotos (publicar les més de 2.000 que vaig fer ho trobo excesiu) que ben aviat podreu veure.
Fins aviat!!
